Anuncis
Ressenya de De Sota Els Pins a ElTemps.cat
Amb el títol ‘Honestedat Minimal’, Xavi Aliaga parla del nostre primer disc amb paraules com:
“Sota els pins poua en el pop-folk anglosaxó d’última generació, amb una lectura austera de les influències i la manera de portar-les al disc i que, de primeres, no sembla fer massa concessions a l’oient. Quan grates una mica, però, emergeixen els detalls, un cert esperit juganer plasmat en alguns acords atípics, en alguna pujada de la intensitat elèctrica, en uns cors espectrals”
“Un disc honest i valuós que corre el perill de passar massa desapercebut. Si més no, el seu llançament fou a l’abril. Més val tard.”
Podeu llegir la ressenya sencera a ElTemps.cat
Pots comprar el disc a la botiga online de TempsRecord.
La revista Enderrock parla sobre la sortida del disc debut de Pares “De sota els Pins”
Pares reivindiquen la natura
El primer disc dels vilanovins ha estat enregistrat amb energia solar
Un any després d’haver arribat a les semifinals del Sona9 2015, els vilanovins Pares publiquen el seu primer disc, De sota els pins (Temps Record, 2016). Es tracta d’un debut natural ja no només per la musicalitat que desprèn, sinó per la manera com han enregistrat l’àlbum.El vilanoví David Espinola ha militat en grups com Los Rotos, Suite Momo o Zivil, però Pares és el seu projecte més personal. Després d’arribar a les semifinals del concurs Sona9, la banda publica el seu primer llarga durada, De sota els pins (Temps Record, 2016), deu temes que transiten entre la cançó d’autor i el folk, amb tocs psicodèlics que creen ambients d’allò més melancòlics.
A mercè de la natura
El disc va ser enregistrat en un refugi al Montsant, a les muntanyes de Prades, i van utilitzar exclusivament energia solar per gravar-lo. Això els va marcar molt, ja que de vegades havien d’aturar la gravació perquè plovia. És un treball a ritme reposat: “Fins ara en projectes anteriors havíem treballat amb un calendari concret i tancat de gravació; una setmana o quinze dies en què has d’acabar gravant sí o sí. En canvi aquesta vegada el fet de dependre del sol era molt significatiu, sense sol no hi havia gravació, i sense el sol no hi ha vida”.
La forta relació que tenen els vilanovins amb la natura es percep al nom de les cançons, com ara “De sota els pins”, “Sense fer fum” o “L’iceberg”, i també a la portada del disc, creada per Kris Arboleda. El cantant afirma que “no hi ha un missatge ecologista al darrere, sinó la reivindicació dels ritmes naturals alhora de viure i entendre el món”.
La connexió amb la natura segueix present a una versió en català de “Society” de Jerry Hannan que també inclou l’àlbum: “És una cançó que vam descobrir a través de la versió que Eddie Vedder en va fer per a la banda sonora de la pel·lícula Into the Wild de Sean Penn, i que en certa mesura reflectia aquest mateix esperit crític, de qüestionament dels valors de la societat moderna i la reivindicació de la vida més primigènia com a camí per a l’alliberament personal”.
Podeu llegir la notícia original clickant en el següent enllaç:
http://www.enderrock.cat/noticia/11482/pares/reivindiquen/natura
El dia 13 d’abril veurà la llum “De Sota els Pins” l’àlbum debut del grup Pares
El proper dimecres dia 13 d’abril es publicarà el disc debut del grup Pares,“De sota els pins” amb el segell discogràfic Tempsrecord. El disc estarà disponible digitalment en les principals plataformes online com iTunes o Spotify,i físicament a la botiga de Tempsrecord i en els concerts de la banda.
“De sota els pins”,el debut de Pares,és un disc que transita de forma natural entre la cançó d’autor i el folk èpic amb tocs de psicodèlia,on l’ensamblatge de les diferents veus arrodoneixen uns ambients acuradament delicats i melancòlics.
En l’escolta de cada cançó es pot percebre la flaire d’un procés de gravació artesanal,gravat en el refugi de Mi Casa Teléfono Records utilitzant exclusivament l’energia solar,i amb la participació directa de diferents músics de l’òrbita de David Espinola.
Pares ha construït a “De sota els Pins” un imaginari propi a partir d’estructures narratives poc convencionals,allunyant-se de l’estructura del pop i el folk més comercial. De cançons com “Mentre escriguis contes” ,“Illa malDiva” o “L’iceberg” se’n desprèn un clar esperit juganer i experimental,on la banda ens mostra tota la seva força vocal i voracitat instrumental.
Per la seva banda cançons com “Sense fer fum”,”Tant…”“Passen els núvols”o “De sota els pins” ens remeten a un exercici introspectiu,ritmes reposats on s’extrema la personalitat pròpia de la veu de David Espinola,i la poètica visual de les seves lletres.
El disc incorpora també una revisió adaptada al català de la cançó “Society” de Jerry Hannan,que es va popularitzar arran de la versió que Eddie Vedder va fer per al film de Sean Penn,Into the Wild.
Les Lletres del disc
Sense fer Fum
Ja han passat més trens que vies,
no queden estacions més lluny,
dos ocupes cremen mapes de rodalies,
busquen l’escalfor sense fer fum …
Sense fer fum …
I al desembre estrenen llistes
de propòsits no assolits,
calendaris que ja arriben
ben ratllats, a final d’any …
final d’any, final d’any, final d’any …
Però ells mai no ens vendran fum,
Fum, fum fum fum … (x3)
Per Nadal cantaran fum,
Fum fum fum.
Mentre escriguis contes
Descalç,despulles la sorra,camines tot sol,
quan sents que s’enfonsa, t’endus el gos
passeges esbossos de setze cargols,
tenen mala baba i dormen tots sols.
Renegues a cegues i cuines a plors,
fa temps que no menges arròs caldós,
despintes dibuixos de setze cabrons,
tenen mala fama i no dormen mai sols.
No hi haurà prou llits per desfer mentre escriguis contes,
no hi haurà prou nits per refer, si ningú t’escolta …
Vesteix-te de dol i plora,
tornar a començar no fa per covards.
Desfés-te de tot i torna,
després del comiat ja res no fa mal,
Però mai … diguis adéu,
diguis adéu,
diguis adéu.
cridis a Déu
cridis a Déu, (no cridis adéu)
cridis a Déu. (no cridis adéu)
Passen els núvols
Passen els núvols i surt el sol,
passen els núvols i surt el sol,
ho arrosseguen tot, ho arrosseguen …
Passen els núvols i surt el sol
passen els núvols i surt el sol, quan vols …
Surt quan vols,
Passen,tots passen,
però tornen ben plens.
Passen,tots passen,però tornen …
Tot és fàcil
Descompto les hores de l’últim cafè,
miro d’escriure cançons que no quedin en res,
trenco promeses que encara no fet, però ja faré, perquè …
… és fàcil, tot és fàcil perquè és fràgil.
Tot és fràgil,perquè és fàcil, mentre bec.
Convido als fantasmes a seure breument,
I els parlo de tu i jo i de tant bé que estarem,
tots dos, pintant,la tanca de blanc del teu jardinet, perquè …
… és fàcil, tot és fàcil perquè és fràgil.
Tot és fràgil,perquè és fàcil, tot és fàcil,
tot és fàcil perquè és fràgil,
mentre bec, mentre bec, mentre bec.
Tant …
I et deixo tremolant, sota els llençols tacats de mal,
et faig l’últim petó, damunt l’espatlla esquerra amb plors,
la roba al terra i uns condons usats de la pitjor manera,
Marxo tancant de cop, les claus, fa temps que les vaig perdre.
Tant t’ esgota estimar, que ja ho faràs sense esma,
tant t’he hagut d’estimar, que ja ho faré per sempre.
Recullo el primer raig, d’aquest matí farcit de març,
increpo al senyor Sol, avui tocava pluja i rocs,
faig un pas en fals de nou, no em sento el peu esquerra.
Busco un camí sense sort, avui em trobo a l’herba.
Tant t’esgota estimar, que ja ho faràs sense esma,
tant t’he hagut d’estimar que ja ho faré per sempre,
Tant t’esgota estimar, que ja ho faràs sense esma,
tant t’esgota estimar que ja ho faràs per sempre,
tat t’he hagut d’estimar…
L’iceberg
Nedes vestida, confosa de mar ,
comptes gavines pensant en demà.
flota,flota,flota …
Pesques espines, confosa de llar,
dorms quan respires, pensant en demà,
flota,flota,flota,
flota,flota,flota …
I et destorba la sal, que et vares posar,
et cou les ferides que no vols curar,
trencadisses de gel d’un gran iceberg,
que salva la vida a qui menys ho mereix,
flota,flota,flota
flota,flota,flota
flota,flota,flota …
Reses mentides,confosa de bar,
llogues cadires,pensant en demà.
Societat
És un misteri per mi,que cobdiciem amb allò que acordem
si penses en tenir més del que hauràs de menester,
no seràs lliure fins estar-ne ple.
Societat, que boja estàs,
espero no em trobis massa a faltar.
Quan vols més del que creus necessitar,
i quan penses més del que vols tot comença a sagnar.
Crec que necessito un lloc més gran,
al tenir més del que penso, necessito més espai.
Societat, boja raça,
espero no em trobis massa a faltar,
Societat, boja total,
espero no em trobis massa a faltar.
N’hi ha que pensen més o menys, que menys és més,
però si menys és més, com és que mai et perds ?
Significa que per cada punt baixa el teu nivell,
com si de nou el compte comences,
però no ho pots fer …
Societat,tingues pietat,
espero no et dolgui deixar-me anar.
Societat, boja total,
espero no em trobis massa a faltar
Societat, que boja estàs,
espero no em trobis massa a faltar
Societat, que boja estàs,
espero no em trobis massa a faltar
Obra original en anglès: Jerry Hannan.
(Adaptació lletra en català i música: David Espinola Puig )
Illa malDiva
Tanca la porta hi ha massa soroll,
precs i preguntes de teló de fons,
pren la targeta sobre el ram de flors,
l’estripa i rebrega, hi ha vist el seu nom.
Desa pintures per maquillar el cor,
s’aixeca i expira,s’acaba el seu món.
Surt l’àvia i diu bona tarda i somriu,
com esteu? teniu fred ? no patiu bona gent.
Illa mal Diva … (x8)
Diu bona tarda i somriu,
com esteu? teniu fred ? no patiu bona gent …
diu bona tarda i somriu,
com esteu? teniu fred ? no patiu bona gent.
De sota els pins
De sota els pins, he collit uns troncs
que algun ocell ens ha deixat als dos,
si els encenem tot i que són molls,
insistirem,fins que ens torni el foc.
De sota els pins,he collit uns fongs,
que algun follet ha cultivat pels dos,
si ens els mengem, tot i que són bords,
insistirem,fins que ens torni al nostre món …
fins que ens torni al nostre món
fins que ens torni al nostre món.
El segell discogràfic TempsRecord publicarà el disc debut del grup PARES:”De sota els Pins”
Ens plau anunciar-vos que el segell discogràfic Temps Record http://www.tempsrecord.cat serà qui publicarà i farà la distribució digital del disc de debut del grup PARES, “De sota els pins”.
El disc,que es podrà trobar a les principals plataformes de venda i reproducció de música on-line del món, sortirà el proper 13 d’abril i estarà format per 10 cançons.
- Sense fer fum
- Mentre escriguis contes
- De sota els pins
- Tot és fàcil…
- Tant…
- L’Iceberg
- Societat
- Illa malDiva
- Passen els núvols
- Bressol de cançó
Properament anunciarem en aquesta web,les primeres dates de presentació del disc amb la formació recentment ampliada,amb la incorporació del guitarrista Marc Grau @marcgrau a la família.
Pares es classifica per la fase final del concurs SONA 9 2015
El grup Pares, ha estat un dels 18 grups seleccionats per participar a la fase final del concurs Sona 9 que organitzen la revista Enderrock, TV3 i Catalunya Ràdio.
En aquesta quinzena edició del Sona 9 s’hi van inscriure un total de 120 grups i solistes, dels quals s’ha fet una tria de 18. La fase de selecció final es farà durant el més de juny amb diverses actuacions en directe de tots els grups seleccionats davant d’un jurat especialitzat.
Del 23 d’abril al 8 de maig s’obre el termini del premi de votació popular que decidirà quin d’aquests 18 grups tindrà el privilegi d’actuar a la propera edició del festival Canet Rock, al mercat de música viva de Vic i al BAM. Aquesta votació es farà mitjançant la web del concurs www.enderrock.cat/sona9
Enllaç a la noticia publicada a Eix Diari:
L’Art de crear l’Art
Quan inicies un projecte com la composició i gravació de “De sota els pins”, on la fragància del handmade es pot copsar en cada nota, cada paraula, cada cançó i cada mescla … la creació de l’art del disc agafa una dimensió més que transcendent. De la mateixa manera que aquesta gravació ha estat per molts motius diferent a qualsevol que haguéssim fet anteriorment, també ho havia de ser el procés de creació del seu art gràfic.
La mateixa inèrcia del procés de treball a l’estudi ens ha dut a una creació art/música compartida, una retroalimentació entre artistes de disciplines diferents que no es coneixien abans de començar el projecte. Com sol passar amb les coses bones, per un seguit de casualitats i “coincidències” entre coneguts i amics comuns vaig trobar-me amb la Kris Arboleda, una d’aquelles persones amb les que abans de saludar-te ja t’hi has entès,i amb la que segurament ja ens havíem entès en una o dues vides anteriors.
La gestió de les pròpies emocions durant aquest procés creatiu conjunt, la comprensió cap a la llibertat creativa de l’altre i la falta d’una data límit final clara han jugat, vist el resultat final, al nostre favor.
El treball de creació de la Kris va començar ja amb unes gravacions inicials, només una guitarra i una veu, mal enregistrades amb el telèfon mòbil o amb una mica de sort amb una gravadora d’àudio. A partir d’aquí la seva connexió amb les lletres i melodies la va dur a crear i compartir una atmosfera pròpia, una zona de seguretat on l’univers oníric d’ambdós semblava besar-se en la distància de la creació individual, i de la qual l’enregistrament del disc d’alguna manera també s’acabaria impregnant.
És un plaer per mi poder compartir aquesta meravella de Kris Arboleda. 🙂
Kris Arboleda:
Pares “De Sota els Pins”
Web: https://krisarboleda.carbonmade.com/projects/4579476
Segur que el vols acabar ?
El productor i amic Danny.R del Moral (l’ordre dels factors en aquest cas sí afecta el producte final) em va qüestionar fa poc si realment volia acabar aquesta gravació o no … i certament no es tractava d’una qüestió banal.
Ara fa tot just un any començàvem a gravar les primeres guitarres acústiques de la cançó “Passen els núvols”, el 14 de març de 2014.
La gravació d’un projecte propi on controles tot allò que es fa i es desfà, on cada cançó és un trosset del teu recorregut vital, i on has desfilat despullat en cos,veu i ànima davant d’amics i coneguts a qui has demanat una col·laboració i implicació especial més enllà de la musical, ha resultat una experiència sorprenentment transcendent.
Ha estat un procés d’aprenentatge sobre mi mateix, sobre els meus límits i les meves capacitats, i també sobre aquells que m’envolten, la seva paciència i presència en la buidor dels vespres d’hivern i en els vermuts del migdies primaverencs.
Però sí … el volíem acabar. Aquest cap de setmana hem enllestit les darreres gravacions del disc, de fet hem tancat el cercle tornant a gravar les bateries (cosa que normalment hom fa al principi), perquè volíem notar en aquest disc tota l’energia d’en Lluís Vidal podent tocar gaudint (com diu ell) amb tota la sonoritat, lluny de la fredor d’un robot mal anomenat claqueta i una referència desangelada, com una nadala cantada al juliol.
Només us puc donar gràcies per haver tingut aquesta oportunitat, gràcies per ajudar-me i haver pogut gaudir un procés de gravació com mai, i sobretot d’ haver-ho fet amb vosaltres.
La caseta del bosc
Els Pares tenim una caseta al bosc … una caseta feta de branquillons que no vol ningú, una astora de sotabosc de pinassa aspre i humida, una pinya seca que fa de pom i una habitatge d’ocell ocupada per una família d’esquirols.
És un bosc entre vinyes, i unes vinyes entre el bosc, l’entramat de la muntanya de Sant pau, al bell mig del Penedès històric,el mirador des d’on podem copsar el batec de la inquietant i amiga serra d’Olèrdola, que els Ibers van beneir per sempre més…
… I ens encanta, anar-hi a jugar.
