En el pot petit hi ha la bona confiTuba

Check out @paresgrup‘s Tweet: https://twitter.com/paresgrup/status/572451299721146368?s=09

Anuncis

Gran dia a l’estudi !

Dia assolellat, companyia immillorable, acumuladors d’energia plens fins dalt, el seguidor solar renaixia de les seves cendres mentre les gosses aconseguien bordar en Si menor, el pastís espectacular Red Velvet de la Vivi ajudava a assentar el projecte mentre l’olor de calçots a la brasa s’escolava a l’estudi en hores en que corríem un alt risc que el soroll dels budells afamats es colés en la gravació gràcies a la condensació dels micròfons.

Gran matinal de diumenge ahir a l’estudi Mi Casa Telefono Records (MCTR) a la sessió de gravació de guitarres acústiques i la col·laboració en la cançó “En boca cerrada” pel projecte de “Tú no! La novia!” d’en Toni Jordan.

🙂

Pares ?

“Pares” és el nom del nou projecte del músic penedesenc David Spinola, conegut entre d’altres projectes per haver estat  membre de bandes com “Suîte Momo” o “Los Rotos”, i acompanyant habitual del cantautor satíric Pere Tàpias.

Podem definir “Pares” com una formació lliure d’etiquetatge, una banda d’influències folk i rock, de tradició psicodèlica, en ocasions intimista i en d’altres atacant amb voracitat riffs i melodies èpiques.

El final de l’inici

Eren quarts de quatre de la tarda, recordo que vaig pujar al cotxe i vaig restar uns minuts immòbil abans d’encendre el motor. Havíem estat massa estona donant-li voltes a tot plegat, i a la fi ens vam acomiadar amb una abraçada i dos petons, de la mateixa manera que ho havíem fet cadascun dels dies d’assaig, concerts, dinars i sopars dels darrers anys.

Els “Suîte Momo” decidíem aturar-nos, la durada de la gravació del tercer disc que teníem gairebé enllestit, el ressò d’alguna que altre expectativa no acomplerta i el desgast en les relacions van acabar amb un “fins aviat” a la família, sense data clara de retorn, més enllà del dinar de Nadal.

Vaig engegar el cotxe, i tot just sortint del portal d’en Roc, a peus de la Talaia que vigila les esquenes dels vilanovins i ribetans, vaig començar a cantar una melodia que feia mesos recorria el meu cos sense adonar-me’n i que em menjava per dins esperant l’avís de sortida com una endormiscada solitària.

Aquella melodia es convertiria aquell mateix vespre en la part que li faltava a “Mentre escriguis contes”, una de les cançons que composa el primer disc de “Pares”, i tal com resa la lletra …

“vesteix-te de dol i plora,

tornar a començar no fa per covards,

desfés-te de tot i vola,

després del comiat, ja res no fa mal”.

 

… allò era el final, el final de l’inici de “Pares”.